Sóc l’Annabel. Del 85. Podria dir que em dedico, des de fa ben poc, a la comunicació gastronòmica a El Trull, Lloret de Mar. Fins ara només sabia escriure sobre crafts, scrapbook, disseny i alguna altra cosa més. Però mai hauria imaginat que m’atreviria a escriure sobre la vida culinària d’una servidora.
Em considero una inexperta als fogons. Les proporcions dins d’una recepta sempre són una mica a ull, i ja no et dic dels temps de cocció. Ara això si, pel que fa l’estilisme del plat és l’únic que et puc assegurar que ho tinc més o menys per mà.
Encara recordo la primera vegada que em vaig atrevir a cuinar. No tenia ni la mama ni la iaia al costat. Un desastre! Espaguetis amb salsa tomàquet. La salsa prèviament feta per la iaia. Els espaguetis si els xafaves amb la forquilla es podien convertir amb un triturat de farina. Sort que cuinava per mi. Poc a poc vaig millorar, hi afegia ceba, espècies i el que anava trobant per la nevera. Llavors em van dir que d’allò s’anomenava sofregit. Ja sabia fer un sofregit comestible! I a mesura de pràctica i anys he anat millorant, però tot i així encara queda força.
Agredolç, a partir d’avui, es converteix amb el meu laboratori gastronòmic, per poder compartir els meus desastres i victòries als fogons. Per poder explicar algunes de les coses que em posen al plat i així poder-n’he treure l’entrellat.
agredolc 