Maguey

Acabo d’arribar del ‘gym’. I de tornada cap a casa només em venia al cap aquell pastís de tres llets que vaig menjar fa un parell de setmanes al Maguey. No pel fet d’haver cremat les 250 calories que portava, sinó les ganes tornar-n’he a menjar una altra porció.

---

 

MAGUEY – des del carrer

MAGUEY – detalls

Dissabte. 17 de maig. Girona. Barri Vell. Temps de Flors.

Maguey. Mexicà. Cort Reial,1 – Girona. T. 659 69 56 31.

El fet d’estar treballant a un restaurant sempre em venen ganes d’estar a l’altre costat. Al costat dels que s’assenten a la taula i esperen a què els serveixin. No és gelosia, sinó intriga. Intriga de les sensacions que produeix cada vegada que la seva forquilla acaricia el seu paladar. Aquest és el motiu. Així que aquell dissabte quan treballava, pensava en un buscar un lloc nou.

Ens vàrem plantar enmig del barri vell. Si una cosa hi ha a Girona, són restaurants. I sobretot de qualitat. Així que a qualsevol que entris tens la certesa d’haver trobat l’agulla del paller. Molt d’ambient. Aquell ambient de temps de flors. Si has estat alguna vegada ja saps de què parlo. Finalment vam topar amb l’objectiu. Nou lloc. MAGUEY. La sorpresa, una coneguda hi formava part.

Un espai petit. Íntim, dirien alguns. ‘Cuco’, diria jo. El que més em va agradar va ser veure la cuina dins el restaurant. Et pots arribar a encantar en veure com van preparant els plats. Vem deixar que ens aconsellessin, és el millor de tot.

Aperitiu. MICHELADA. Una beguda alcohòlica molt gustosa al estil d’un bloody mary però amb cervesa entre moltes altres ingredients. És picant. Però el picant aquell que es queda amb boca. 100% recomanable.

Entrant. NACHOS amb diferents acompanyaments. Ara no sé del cert com ho anomenen allí. GUACAMOLE, FRIJOLES. Perfecte per obrir boca.

Segon. QUESADILLAS. Tortitas amb formatge fós farcides de verdures brasejades amb carn de vedella. Aquí es notava que el producte era de qualitat. Una carn deliciosa, tendre. I les verdures es diferenciaven perfectament els gustos.

Postres. PASTÍS DE TRES LLETS, llet, crema de llet i llet condensada. Un pastís típic de la zona de Amèrica del Sud. Ells l’anomenen ‘torta de tres leches’. No embafa gens. Sublim!

Beguda. CERVESA. Coronita.

PREU; 20 euros per persona. Així que perfecte.

Queda pendent repetir.

---

 

Per fer a casa:

• MICHELADA
• PASTÍS DE TRES LLETS

 

Iniciant una etapa culinària

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sóc l’Annabel. Del 85. Podria dir que em dedico, des de fa ben poc, a la comunicació gastronòmica a El Trull, Lloret de Mar. Fins ara només sabia escriure sobre crafts, scrapbook, disseny i alguna altra cosa més. Però mai hauria imaginat que m’atreviria a escriure sobre la vida culinària d’una servidora.

Em considero una inexperta als fogons. Les proporcions dins d’una recepta sempre són una mica a ull, i ja no et dic dels temps de cocció. Ara això si, pel que fa l’estilisme del plat és l’únic que et puc assegurar que ho tinc més o menys per mà.

Encara recordo la primera vegada que em vaig atrevir a cuinar.  No tenia ni la mama ni la iaia al costat. Un desastre! Espaguetis amb salsa tomàquet. La salsa prèviament feta per la iaia. Els espaguetis si els xafaves amb la forquilla es podien convertir amb un triturat de farina. Sort que cuinava per mi. Poc a poc vaig millorar, hi afegia ceba, espècies i el que anava trobant per la nevera. Llavors em van dir que d’allò s’anomenava sofregit. Ja sabia fer un sofregit comestible! I a mesura de pràctica i anys he anat millorant, però tot i així encara queda força.

Agredolç, a partir d’avui, es converteix amb el meu laboratori gastronòmic, per poder compartir els meus desastres i victòries als fogons. Per poder explicar algunes de les coses que em posen al plat i així poder-n’he treure l’entrellat.